Referent, es diu de la persona que serveix de model en un camp o activitat determinats, referent és aquella persona a qui els altres prenen d’exemple per la seva forma de ser i de fer. Andreu Margarit Díez, nascut el 16 de gener de 1988 és per el Molins de Rei Club de Futbol i totes les persones del nostre entorn exactament tot això, un referent.
L’Andreu de ben segur que mai triaria aquesta paraula per definir-se i inclús ens atrevim a dir que no li agradarà que l’anomenem així, però per això ara que penja les botes estem els altres per reconèixer-li els seus mèrits. Tot i això el camí no ha estat fàcil i per arribar fins aquí ha recorregut un llarg viatge…
La temporada 1996-1997, Margarit va començar a jugar a futbol a les categories inferiors del nostre club. Ben aviat va despuntar i es va convertir en un dels millors jugadors del futbol base, com oblidar aquells partits en què l’acusaven de tenir més edat que els seus rivals per la facilitat amb que els sortejava.
La temporada 1998-1999 una generació inoblidable de jugadors es van proclamar campions de lliga i les seves actuacions no van passar desapercebudes pels grans clubs de Catalunya. Un gener de 1999 va ser cridat a fer unes proves amb el RCD Espanyol de Barcelona al camp de l’Europa i després de jugar alguns torneigs amb ells va convèncer els tècnics i va fitxar per l’Espanyol.
Així doncs de la temporada 1999-2000 a la 2001-2002, Margarit va defensar els colors del club del que és aficionat i va complir un dels seus somnis. Jugant a gran nivell i demostrant tota la seva vàlua, va compartir amistat i vestuari amb jugadors que avui juguen a Primera Divisió i es va enfrontar a grans jugadors. L’Andreu sempre explica l’anècdota d’un partit que li va tocar marcar en defensa a un jove menut anomenat Lionel Messi, va sortir a la mitja part i els hi va marcar quatre gols… de ben segur que sinó l’hagués marcat ell n’hauria fet mitja dotzena.
Després del seu pas per l’Espanyol va fitxar per la UE Cornellà, on hi va jugar de la temporada 2002-2003 a la 2004-2005, rendint també a un gran nivell i arribant fins a la categoria juvenil. Totes aquestes temporades en grans clubs van suposar per l’Andreu un gran aprenentatge i l’oportunitat de créixer com a jugador i sobretot com a persona.
A la temporada 2005-2006, Margarit va tornar al que és realment el club dels seus amors i de la seva vida i es va incorporar al Primer Equip del Molins de Rei Club de Futbol. I fins ara, fins l’any 2017 on ha decidit penjar les botes i posar fi a una trajectòria plena d’èxits i grans moments, culminada aquesta temporada amb un històric ascens a Segona Catalana que porta forjat amb suor el seu nom.
Dotze temporades al Primer Equip on les ha vist de tots colors, amb moments difícils i alegries inoblidables, però sobretot dotze temporades d’amistat, sacrifici, esforç, dedicació, humilitat, companyerisme, altruisme, generositat, empatia, treball, orgull i valentia, dotze temporades fent les coses d’una manera que fan que avui el puguem anomenar referent.
Margarit a destacat al llarg de les temporades com un defensa central elegant i intel·ligent, com un líder dins i fora dels terrenys de joc que li ha valgut el sobrenom de l’etern capità, però sobretot destaquen d’ell els que han tingut la sort de compartir-hi vestuari, la seva capacitat per ajudar els altres i tractar de cercar sempre el millor per els seus companys i per l’equip.
Al llarg dels anys també ha exercit d’entrenador del futbol base i de directiu, aportant tots els seus coneixements en bé del club i enguany tornarà a les banquetes per dirigir el Cadet-Juvenil femení. Així doncs Margarit es retira i deixa el futbol en actiu però seguirà vinculat al club de la seva vida.
Des del Molins de Rei Club de Futbol i en nom de totes les persones que en formem part, volem agrair enormement a l’Andreu per tants anys de dedicació i aprenentatge al seu costat i ens omple d’orgull poder comptar amb persones de la seva qualitat humana.
Moltes gràcies per tant, ETERN CAPITÀ!!!
El pase de diapositivas requiere JavaScript.
Me gusta esto:
Me gusta Cargando...
Debe estar conectado para enviar un comentario.