“El médico me dijo que lo dejara. Pero lo mío era un reto personal”

 

Amb el número sis a l’esquena, Cristina Monge va tornar a jugar un partit oficial el passat dissabte un any després de lesionar-se per tercera vegada el lligament creut d’uns dels seus genolls. Un autèntic calvari, doncs aquesta és de les lesions més cruels que tenen els futbolistes. De fet, el últim metge que la va operar va ser clar. “Que sàpigues que no et torno a operar més. Deixa el futbol“, li va dir. Pero no hi ha reptes impossibles per la jugador de l’Amateur femení. “Lo meu es una lluita personal“.

“Molt nerviosa” va viure Monge el seu debut en una temporada emocionant per l’amateur. Però va ajudar a aconseguir una victòria al camp del Sant Andreu (0-1) que apropa encara més la tercera plaça. “Va ser un moment màgic i alhora increíble. He aconseguit tornar un any després. Tothom m’ha ajudat i estic molt contenta: el club, l’equip, les companyes, la grada… He esperat molt per viure aquest moment”, reflexiona.

Després de recuperar-se d’una lesión tan dura, la mitjapunta dóna els seus consells a les noies i nois del futbol base, perquè sàpiguen quina importància té l’entrenament per tal de prevenir lesions. “Els hi diria que siguin conscientes del que suposo aquesta lesió i que facin la millor recuperació possible. És molt important estirar bé als entrenamientos, fer treballs de gimnàs i de propiocepció“.

Cristina és ambiciosa i espera que l’equip guanyi els dos partits que els hi queden i puguir finalitzar la Lliga en una tercera posició que doni l’ascens a Segona Nacional. “Tan de bo faci l’asistencia de l’ascens. Seria el millor regal a la temporada”. La primera final, aquest dissabte a les 18:15 al Josep Raich davant el Camp Clar. Amb Cristina Monge al camp.

 

Los comentarios están cerrados.