Un Femení sense sostre fa història

Si a la prèvia deiem que el guió de la Preferent femenina l’havia escrit Alfred Hitchcock, l’últim partit entre l’Atlètic Prat i el Molins de Rei ha estat la seva obra mestre. En un duel emocionant, vibrant i que no s’ha decidit fins al xiulet final, l’1-1 confirma al nostre Amateur femení en tercera posició de la Lliga, amb un qüasi segur ascens a la Segona Divisió Nacional per primer cop a la història. Ara caldrà esperar al juny, quan la Real Federación Española de Fútbol faci públic els grups del curs vinent.

Amb els nervis a flor de pell, les noies de Carlos Tregón han explosionat d’alegria a la fi del partit. Amb abraçades, somriures i alguna llàgrima, les molinenques han fet una piña al costat de la banqueta, amb suplents, entrenadors i Cristina Monge, que s’ha tingut que retirar amb dolor al genoll novament a manca de cinc minuts per la conclusió. Un respir el xiulet final després de 90 minuts sense oxigen.

Ambient de gala i esportivitat al Julio Méndez d’El Prat. El partit ha començat amb clar domini molinenc, que als pocs minuts de l’inici, en un córner, s’ha avançat al aprofitar Paula una pilota morta a l’àrea petita. Catifa vermella per les visitants, que no podien començar millor aquesta final. Però l’Atlètic Prat tenia pell de lleó. En una falta des d’uns 25 metres, la central local Àngela feia l’empat (1-1).

El partit tornava a començar. Las pratenques eren un equip amb molt de sacrifici i amb dos jugadores capaces de marcar les diferències. El Molins portava el pes del partit, combinava amb facilitat i criteri, s’imposava en el joc col·lectiu guiades per Sandra el mig del camp. Poc a poc, el duel anava descantant-se del costat visitant. Una pilota al travesser, novament en un servei de falta, i un penal fallat per Blanca posaven fi a una primera part on el Molins va ser superior.

El segon temps ha estat més imprecís, fruit del cansanci i dels nervis. La sensació al Julio Méndez era que el Molins era millor equip, però l’Atlètic Prat ha demostrat també per què ha arribat a aquestes alçades del campionat en una posició tan capdevantera. Un travesser de Júlia i una ocasió que l’afició visitant va cantar gol tres cops (la maleïda pilota no volia entrar) van posar l”ay’ al cor dels aficionats, que van gaudir d’una final amb tots els ingredients. La devantera local i la potència de les centrales van exigir lo millor de la portera Lorena i de les centrales Laia i Júlia, impecables en tot el partit.

Hitchcock seguía planejant el temps de descompte. Tothom sabia que un gol del Prat enterrava les opciones molinenques, però el mestre del suspens no es aficionat de finals sorprenents. Ell vol que l’espectador estigui en tensió durant tot el film. Hi ho va aconseguir en un partit inolvidable pel Molins de Rei femení, que segueix sense saber on està el seu sostre i escrivint pàgines per a la història del club.

Los comentarios están cerrados.