Orgasme a Can Salvi

file2

El màgic minut 69 quedarà gravat per sempre al Molins de Rei Club de Futbol. Amb el vent en contra, per culpa de l’1-0 que va marcar el Sant Andreu de la Barca als inicis de la segona part, l’equip de Santi Fernández va fer l’empat que necessitava per confirmar-se com a campió del Grup VIII de Tercera Catalana i aconseguir un ascens perseguit durant els últims cinc anys. Tot va néixer en una centrada de córner de Felipe, que no té una cama, té un guant. Un colpeig fort i tens que va trobar el cap de Quim, petit però llest, que va entrar com un tren de mercaderies a l’àrea petita. El gol va ser tan inapel·lable com el crit. Soroll, ràbia, eufòria.

Abans d’aquell 1-1, el partit va ser un mar d’imprecisions i nervis. Encongits per l’escenari i la transcendència del resultat, els dos equips van reduir riscos desde l’inici. El Molins va entrar amb el peu dret. Un xut de Torelló va ser refusat a córner, on Arnau va rematar a gol. El cap d’un defensor local el va evitar quan tothom s’aixecava del seu seient. Can Salvi bullia, amb un ambient carregat, dues aficions sorolloses. En aquesta lluita als núvols de Sant Andreu, Ferran va evitar l’1-0 en una aturada de mèrit.

file1

El guió estava destinat a finalitzar amb 0-0 fins que una jugada aïllada va avivar el somni dels locals. Una passada en llarg a l’esquena de Quim i Felipe al minut 56 va provocar la sortida de Ferran, que va refusar amb el peu amb tanta mala sort que va rebotar a la cara del davanter del Sant Andreu. Isaac Garcia feia el 1-0. El partit es posava magre, sobre tot quan els següents minuts el joc era dominat pels locals.

L’entrada de Capella al minut 62 va ser el preludi dels millors moments dels visitants. El mitjapunta, amb problemes a un genoll, va donar la pausa que necessitava l’equip. Dues combinacions van canviar el decorat, fins que va arribar el gol de Quim al minut 69. Orgàsmic. El moment fregava l’erotisme i va ser un cop fort pels locals, que no van reaccionar fins als últims cinc minuts. Dos faltes desde la frontal de l’àrea, una d’ elles que es va passejar per la línia després de tocar el pal, van posar l”ai’ al cor a la patidora grada molinenca.

file3

Quan l’ascens es tocava, l’àrbitre va afegir nou minuts. Una exageració en un partit amb interrupcions, sobretot per l’excessiva adrenalina dels animadors del Sant Andreu de la Barca situats darrere de la porteria. Els de Santi Fernández van resistir a base d’ordre, van saber jugar amb els temps fins que va arribar el xiulet final. Va esclatar una eufòria continguda durant molt de temps. Abraçades i llàgrimes. Dels més sensibles i dels més durs. Dels tècnics i dels jugadors. Dels directius i dels aficionats. Una història amb final feliç. Un màgic 69 (minut) a la gespa de Can Salvi.

Text: Alberto Martínez

Fotografies: Joan Gossa

Anuncios

Los comentarios están cerrados.